Buidors i comoditats

L’estat de dret, les regles del joc, la sagrada constitució, les lleis democràtiques bla, bla, bla… Darrera de tanta buidor només s’hi amaga la perenne incapacitat dels polítics espanyols per donar resposta a un conflicte que se’ls eternitza però on sembla que se sentin d’allò més còmodes. A Euskadi hi tenen un problema i són incapaços de solucionar-lo. Cada vegada que un nou president entra al govern espanyol, s’il.lumina amb l’esperança de passar a la història per haver resolt el tema de la lluita armada. Aquell que pugui acabar amb ETA passarà als llibres d’història, per alguna cosa més que per haver posat els peus sobre la taula de Bush, o per haver incomplert més promeses electorals que ningú. Ni González ni Aznar ni Zapatero han estat capaços d’arribar a un acord dialogat amb els activistes armats, ni més endavant tampoc per acabar policialment amb el conflicte. Ni ho aconseguiran mentre segueixin mentalment limitats per les collonades que esmentava al principi de l’article.
Es curiós que siguent el sistema democràtic l’instrument que va servir perquè la icona més gran de la barbàrie i el terror (Hitler) arribés al poder, sigui alhora el més benerat pels incompetents que són incapaços de trobar-ne un de millor. Les modificacions que s’han introduït als diferents règims democràtics no només no han servit per millorar el sistema polític, sinó que fins i tot en condicions de bonança econòmica, han afavorit que personatges amb les idees més reaccionàries, acabéssin en llocs molt rellevants de la política internacional. I al darrera, ni voluntat del poble, ni llets amb vinagre. Només interessos econòmics, que són els què realment regeixen el destí d’un planeta a la deriva. En aquest panorama l’únic que tenim segur és que ens deixaran triar entre el què és pèssim i el què és pitjor.
Un tribunal constitucional totalment al servei dels grans partits espanyols, va tombar fa una setmana la consulta que pretén fer Ibarretxe, perquè els bascos es pronuncïin “democràticament” sobre cap on ha d’anar Euskadi. Els espanyols tenen molta més por del resultat que de les armes. Fa dos dies s’ha il.legalitzat Acció Nacionalista Basca i no tardaram a fer el mateix amb el Partit Comunista de les Terres Basques. Els espanyols tenen molta més por de la confrontació política que de l’armada. Evidentment quan no es té la força de la raó, cal utilitzar la prohibició, la repressió, la violència... Aquí és on se senten còmodes els espanyols. Per això ni tan sols quan Catalunya ha acatat un Estatut de merda fet amb les seves lleis, no ens el deixen aplicar. I amb aquests companys de viatge, encara hi ha qui s'hi sent a gust…